El Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC) denuncia que el capitalisme per tal de sobreviure en la seva última fase de descomposició necessita augmentar sistemàticament el seu nivell d’explotació i extorsió envers la classe treballadora, per tal de mantenir la seva hegemonia social i econòmica. Cal que entenguem que els gestors d’aquest capitalisme tenen planificada una política encaminada a fer desaparèixer els serveis públics al servei de la classe treballadora, per suposat també volen acabar amb tots els drets laborals que anys enrera havien aconseguit els obrers i les obreres gràcies a la lluita sindical.

La futura aprovació dels nous pressupostos són un exemple més de la pugna interburgesa que manté l’oligarquia catalana i espanyola tant a nivell polític com econòmic, en la seva rapinya de beneficis. El fet que els sindicats no convoquin de manera unitària a les futures vagues i que tampoc siguin capaços de consensuar el motiu de les reivindicacions, és una demostració més que els sindicats majoritaris es troben al servei de la patronal i que les seves prioritats no passen per lluitar pels drets laborals i serveis públics de qualitat.

No s’ha d’obviar tampoc que d’aquí a no res es celebraran diferents eleccions: municipals, autonòmiques i estatals. Aquests sindicats mantenen els seus privilegis gràcies a les diferents subvencions que reben de l’Estat; per tant, la seva estratègia per continuar amb el poder passa per demanar reivindicacions fàcilment negociables amb el govern.

En aquest cas, els sindicats del poder demanen pel funcionariat el retorn dels diners de les pagues extres, que ja havia estat negociat amb anterioritat, però que amb tot el circ mediàtic del procés català, corrupcions vàries... havia quedat aturat.

Tot i així aquestes convocatòries de vaga són l’eina més important que el funcionariat pot utilitzar per fer front a aquest injust sistema econòmic, polític i social. És imprescindible ORGANITZAR-SE com a classe explotada des dels centres de treball (escoles, hospitals, jutjats, presons, etc) conformar les assemblees de treballadors/es i debatre la continuitat de la vaga, perquè els treballadors i treballadores necessitem de les sigles dels sindicats per emprendre una lluita legal, però un cop iniciada, l’èxit està a les nostres mans.

Una vegada més, la unitat i la lluita de classe és el camí per aconseguir drets laborals que no siguin irrisoris, per tal de fer possible que la vaga s’extengui a la resta de funcionariat de la Generalitat i que se'n faci partícep a la resta de la classe obrera com a primera interessada en recuperar els serveis públics. Una vegada més, la vaga és el camí.

NO ET QUEDA MÉS REMEI FUNCIONARI I FUNCIONÀRIA!
LLUITA I ORGANITZA’T PERQUÈ TU TAMBÉ ETS CLASSE OBRERA!

En castellano.

El Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC) tiene un compromiso en la defensa de la paz entre los pueblos y en este sentido hemos ido denunciando el papel militarista e imperialista del Estado Español, que como miembro de la OTAN, ha sido cómplice en multitud de intervenciones militares: exYugoslavia, Irak, Libia, Siria, que han ocasionado millones de muertos y el expolio de los recursos de los pueblos.

El gobierno de Felipe González (PSOE) engañó al pueblo español en 1986 organizando un referéndum de permanencia en la OTAN bajo tres condiciones: la no incorporación en la estructura militar, la prohibición de instalar, almacenar o introducir armas nucleares y la reducción de las bases militares norteamericanas en España. Finalmente el SI ganó con un 52% (excepto en Catalunya, País Vasco, Navarra y Canarias donde se impuso el NO). El tiempo nos ha demostrado que las tres condiciones planteadas en el referéndum han sido incumplidas descaradamente.

Al mismo tiempo queremos recordar que el Estado Español es el 7º exportador mundial de armas. En 2016 se facturaron 10.700 millones de euros en armamento. Recientemente el gobierno de Pedro Sánchez (PSOE) – con el apoyo de Podemos y especialmente de su alcalde de Cádiz - ha reafirmado su compromiso de venta de bombas y fragatas de guerra al gobierno terrorista de Arabia Saudita (donde el rey emérito Juan Carlos I tiene sus intereses económicos, entre otros) que utilizará para seguir asesinando al pueblo del Yemen.

Los y las comunistas del PCPC denunciamos las guerras imperialistas y sus gastos militares. Denunciamos también la participación de los 50.000 militares de la OTAN (2000 militares son españoles) que en estos días estan por Noruega haciendo las maniobras militares denominadas “Trident Juncture 2018“. Todo esto nos muestra el ADN del corrupto régimen monárquico del 1978 que siempre se pone al lado de los opresores contra los oprimidos. Proponemos que todos estos recursos vayan dirigidos a fomentar el trabajo digno y para la creación de escuelas y hospitales.

Finalmente el PCPC hacemos un llamamiento para fortalecer, organizar y participar en un movimiento antiimperialista contra “los Señores de la Guerra“ y sus organizaciones asesinas como la OTAN y en defensa de la Paz y el desarrollo de los pueblos. Para el PCPC es el socialismo la única opción viable para conseguir una sociedad más justa y humana: sin hambre, pobreza, desigualdades y explotación.

CHARLA: “PRESENTACIÓN DEL LIBRO NEGRO DEL EJÉRCITO ESPAÑOL”
A CARGO DE: LUÍS GONZÁLEZ SEGURA (EXTENIENTE, EXPULSADO DEL EJÉRCITO)
SÁBADO 17 DE NOVIEMBRE. 17.30H
ASSEMBLEA POPULAR DE SANT MARTÍ. C/FLUVIÀ, 210 (INTERIOR)
ORGANIZA: COMITÉ ANTIMPERIALISTA (COLABORA FRENTE ANTIIMPERIALISTA)

OTAN NO, BASES FUERA.
STOP AL IMPERIALISMO, NO A LAS GUERRAS DE RAPINYA
POR LA SOBERANÍA DE LOS PUEBLOS
NO A LA SANGRE POR PETRÓLEO

En català.

El Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC) té un compromís en la defensa de la pau entre els pobles i en aquest sentit hem anat denunciant el paper militarista i imperialista de l´Estat Espanyol, que com a membre de l´OTAN, ha estat còmplice en multitud d´intervencions militars: exIugoslàvia, Iraq, Líbia, Síria, que han ocasionat milions de morts i l´espoli dels recursos dels pobles.

El govern de Felipe González (PSOE) va enganyar al poble espanyol a l´any 1986 organitzant un referèndum de permanència a l´OTAN sota tres condicions: la no incorporació a l´estructura militar, la prohibició d´instal.lar, emmagatzemar o introducir armes nuclears i la reducció de les bases militars nordamericanes a Espanya. Finalment el SI va guanyar amb un 52 % (excepte a Catalunya, País Basc, Navarra i Canàries on es va imposar el NO). El temps ens ha demostrat que les tres condicions plantejades al referèndum han estat incomplertes descaradament.

Al mateix temps volem recordar que l´Estat Espanyol és el 7è exportador mundial d´armes. L´any 2016 es van facturar 10.700 milions d´euros en armament. Darrerament el govern de Pedro Sánchez (PSOE) – amb el suport de Podemos i especialment del seu alcalde de Cadis - ha refermat el seu compromís de venda de bombes i fragates de guerra al govern terrorista d´Aràbia Saudita (on el rei emèrit Juan Carlos I té els seus interessos econòmics, entre d´altres) que utilitzarà per seguir assassinant al poble del Iemen.

Els i les comunistes del PCPC denunciem les guerres imperialistes i les seves despeses militars. Denunciem també la participació dels 50.000 militars de l´OTAN (2000 militars són espanyols) que en aquests dies estan per Noruega fent les maniobres militars anomenades “Trident Juncture 2018“. Tot això ens mostra l´ADN del corrupte règim monàrquic del 1978 que sempre es posa al costat dels opressors contra els oprimits. Proposem que tots aquests recursos vagin adreçats a fomentar el treball digne i per la creació d´escoles i hospitals.

Finalment el PCPC fem una crida a enfortir, organitzar i participar en un moviment antiimperialista contra “els Senyors de la Guerra“ i les seves organitzacions assassines com l´OTAN i en defensa de la Pau i el desenvolupament dels pobles. Pel PCPC és el socialisme la única opció viable per aconseguir una societat més justa i humana: sense fam, pobresa, desigualtats i explotació.

XERRADA: “PRESENTACIÓ DEL LLIBRE NEGRE DE L´EXÈRCIT ESPANYOL"
A CÀRREC DE: LUIS GONZÁLEZ SEGURA (EXTINENT, EXPULSAT DE L´EXÈRCIT)
DISSABTE 17 DE NOVEMBRE. 17.30H
ASSEMBLEA POPULAR DE SANT MARTÍ. C/FLUVIÀ, 210 (INTERIOR)
ORGANITZA: COMITÈ ANTIMPERIALISTA (COL.LABORA FRONT ANTIIMPERIALISTA).

OTAN NO, BASES FORA
STOP A L’IMPERIALISME, NO A LES GUERRES DE RAPINYA
PER LA SOBIRANIA DELS POBLES
NO A LA SANG PER PETROLI

06 de Noviembre 2018

Festa del PCPE en Barcelona

Escrito por

El Partit Comunista del Poble de Catalunya tornarà a tenir un estand propi a les festes de Santa Coloma de Gramenet durant els dies 31 d’Agost; 1,2 i 3 de Setembre al parc de Can Zam.

Us deixem el programa amb les activitats del cap de setmana, entre les quals destaquem la tradicional paella de diumenge 2. A més a les 16.00 de la tarda hi haurà un acte polític d’homenatge al nostre estimat camarada Rafael Parra. Tindrem la intervenció del Sec. General del PCPC Enric Lloret.

Apropa’t i comparteix en un ambient de camaraderia una estona amb nosaltres.

Visca la lluita de la classe obrera!

 

Organització obrera i popular contra el capitalisme assassí i genocida!

Un cop més veiem com el capitalisme, literalment, mata. Mata en “accidents” laborals. Mata via militar als pobles que li ofereixen resistència (Síria, Líbia, Iemen, Palestina,...). Mata arrabassant-nos i mercantilitzant els nostres drets sanitaris, reproductius i vitals. Mata diàriament mercantilitzant les nostres necessitats bàsiques i mata. Mata prenent-nos-ho tot.

El suïcidi d’avui, dia 14/06/2018, és un altre capítol més de la desfermada lluita de classes que els capitalistes i els seus gestors venent desenvolupant des del triomf històric al s. XIX de la Revolució Industrial contra la classe obrera en particular i els treballadors i treballadores en general. Una lluita de classes que s’aguditza a cada crisi capitalista. Crisi que, per cert, sempre paguem els treballadors i treballadores.

El suïcidi d’avui no ha estat, no és, ni serà, de bon tros, l ́últim episodi d’aquesta faceta de la lluita de classes de banquers, immobiliàries, administradors de finques i constructores contra els treballadors i treballadores d’arreu l’Estat i les seves pertinences (habitatges, estalvis, nòmines i pertinences. Ja afirmava Engels, allà pels volts de 1872, a Contribució al problema de l’habitatge que el capitalisme era incapaç de garantir el dret efectiu a l’habitatge i que el proletariat, al conquerir el poder polític, podrà aplicar de forma ben fàcil la mesura de la incautació del parc d’habitatges, cosa que ara fa l’Estat contra els treballadors (i actualment la banca i immobiliàries, entre d’altres), resolent així el problema. A l’obra es relata, així mateix, les penalitats del proletariat de la darreria del s.XIX, que no es diferencien gaire de la Catalunya actual. El problema és el mateix.

Perquè no és una guerra amb tota la legislació a favor dels seus interessos -que ells han dictat als governs per a ser aplicada, per cert. Només cal anar a l’hemeroteca per veure com els bancs i les immobiliàries exigien i recomanaven als poders executiu i legislatiu desnonaments exprés, reducció del temps per l’extinció de contractes de lloguer i embargaments massius per “saldar deutes”-.

Dèiem que no només es tracta d’una guerra contra la propietat particular del treballador: és una autèntica guerra de rapinya i usura contra els comptes corrents, les propietats particulars, els ingressos futurs, els actuals (nòmines), les donacions que es pugui fer a aquell embargat, els seus serveis bàsics (aigua, gas, llum, telèfon, transport, cistell de la compra...), els seus estalvis i fins i tot, un cop fora del pis, que es queda el banc i farà negoci amb ell, encara espera un deute monumental que hipotecarà de per vida l’afectat i el seu entorn si van avalar. I és molt possible que aquest entorn encara hagi de fer front a deutes. Com també és molt possible que el banc taxés en un 150% de més el valor real del pis, afegís 2-3 assegurances de vida, de la llar i certes clàusules hipotecàries de dubtosa legalitat en un país mitjanament assenyat, com poden ser clàusules terra o l’índex IRPH i es negués a paralitzar el deute o l’execució hipotecària fins que la persona hi pogués fer front a les despeses.

El moviment popular que, entre d’altres qüestions candents pels treballadors i treballadores, s’ocupa dels problemes d’habitatge creats pel capitalisme coneixem molt bé el problema que suposa un desnonament i tots els aspectes citats al paràgraf anterior. El moviment popular ens ha ensenyat i hem vist treballadors i treballadores afectats per la crisi prenent-se un pot de barbitúrics amb intenció de suïcidar-se, gent llençar-se al metro, gent intentant tallar-se les venes o desmaiant-se a l’oficina bancària de la tensió. També hem vist companys i companyes dormint al caixer automàtic del mateix banc i oficina que els havia desnonat 1 setmana abans. Hem vist com les comitives judicials incitaven als Mossos a fer fora els veïns dels portals que tractaven de fer front al desnonament, com també hem vist companys antidesnonaments caient balcó avall d’un pis en plena onada repressiva.

El moviment popular com el que llença l’Assemblea Sant Martí, amb caràcter de classe, encerta de ple i segueix la línia correcta: els treballadors i treballadores tenen dret a cobrir de forma 100% pública i transparent, amb gestió i control per part de la classe, les seves necessitats vitals. És fonamental donar suport i organitzar aquestes iniciatives, que el PCPC i la JPCPC portem impulsant des de fa ja 7 anys. Cada desnonament aturat amb reallotjament inclòs, cada concessió arrencada als Ajuntaments (el de Barcelona en Comú no és cap excepció) és un triomf que ens fa més forts i fortes, és una petita victòria que ens ajuda a crear consciència de classe.

És necessària, així mateix, l’autoorganització obrera i popular als barris, amb assemblees i comitès que generin programes de debat i organització cap a un procés constituent que trenqui les cadenes del règim monàrquic burgés i la seva miserable i menyspreable i oligarquia que impulsa l’espoli als treballadors i treballadores de tot lo seu, fins i tot el més essencial: pa, sostre, feina i treball.

Organitzem-nos! Enfortim el moviment popular! Creem assemblees de treballadors i treballadores a tots els barris i vil·les obreres!

Àrea de Moviment Popular del PCPC.

Camaradas

Informamos sobre la gira del Secretario de Relaciones Internacionales del Partido Comunista de Venezuela (PCV) camarada Carolus Wimmer, gira organizada por el PCPE y el PCPC.

El próximo miércoles día 13 de junio realizaremos un acto en la sede del Partido en Santa Coloma de Gramenet. Acto importantísimo y de máxima relevancia para nuestra organización en el que el conjunto del Partido debe hacer un esfuerzo para poder asistir. Las relaciones con nuestros camaradas de venezuela son más vivas que nunca y este tipo de actos fortalecen aún más nuestras posiciones internacionalistas con los puebos agredidos por el imperialismo.

Adjunto cartel del acto para que podáis hacer propaganda del mismo. Es un acto de Partido pero abierto a todos aquellos y aquellas que simpatizen con el proceso Bolivariano en Venezuela.

P.D: Es probable que la reacción venezolana haga presencia durante dicho acto, extrememos las medidas de seguridad y no caigamos en provocaciones infantiles.

SalutRamón Vidal

Àrea d'Organització
Partit comunista del Poble de Catalunya
04 de Junio 2018

Solidaridad con Cuba

Escrito por

Durante este último mes de mayo, el Casal de Amistad con Cuba junto al PCPE ha llevado a cabo por 5ª vez, el proyecto de desguace de 40 coches en piezas, para el ICAP de Cuba, donde han participado 2 mecánicos cubanos, gracias a un convenio con el Ayuntamiento de Lleida y al taller Valoración del Automóvil de Binéfar, se ha podido conseguir el objetivo propuesto. También, en el mes de enero mandamos 7 autobuses donados por el Ayuntamiento de Zaragoza. Y en el mes de abril fueron tres coches más. Esto es ayuda solidaria e internacionalista con la Revolución Cubana. Así rompemos el bloqueo impuesto por el imprerio más criminal de los últimos tiempos junto con sus lacayos.

 

¡Viva la Revolución. Socialismo o muerte venceremos!

Antonio Moles del PCPE y vicepresidente del Casal de Amistad con Cuba.

Las organizaciones patronales, los Gobiernos -tanto centrales, autonómicos y/o locales- no cejan en insistir en que la recuperación económica es un hecho. No dudan en lanzar sus cantos de sirena, afirmando que “crecemos por encima de la media europea”, que “los indicadores del consumo nos muestran que consumimos como antes de la crisis”, y ministros, banqueros y empresarios sacan pecho ante sus estadísticas. Pero esa es SU realidad.

En esta recuperación económica, donde aparentemente todo va viento en popa, ¿qué está pasando con los salarios? Los datos cantan, la recuperación económica se basa en la temporalidad y en los empleos a tiempo parcial. Esto permite que haya una reducción salarial muy importante y produce la generalización de los salarios bajos y la destrucción de los salarios medios. Pero esta generalización y necrosis de la precariedad aún es más grave si tenemos en cuenta, como el Instituto Nacional de Estadística (INE) constata, que los sueldos siguen siendo muy bajos en España. Según la Encuesta Anual de Estructura Salarial de 2015, el salario medio bruto anual más habitual «se situó en torno a 16.500 euros», que en términos netos y dividiéndolo entre 14 pagas -una por cada mes y dos extras-, da como resultado un sueldo neto mensual inferior a los 1.000 euros. Siendo inferior un 23% si el trabajador es mujer.

La juventud trabajadora es la más castigada, y está atrapada en salarios a la baja. Tanto es así, que según la última encuesta disponible de Distribución Salarial del INE (2015) publicada en 2017, los salarios de los menores de 24 años bajaron un 5,1% (11.228€/año), los que tenían entre 24 y 29 su salario cayó un 1,6% hasta los (16.064€/año) y entre los 30 y 34 años sus salarios se redujeron un 3% hasta los (19.597€/año).

El análisis de los datos nos da que la tendencia generalizada de la contratación en las empresas es la sustitución de trabajadores antiguos por menores de 40 años peor pagados.

Paralelamente, mientras los trabajadores jóvenes sueñan en llegar algún día a “cobrar 1000 euros”, aunque sea “trabajando en A o en B en 2 ó 3 trabajos diarios”, el coste de los servicios básicos se multiplica (telefonía e internet, gas, agua, luz, cesta de la compra, transporte…), provocando así un nuevo saqueo de los bolsillos de los asalariados.

Mientras, el “banco malo” SAREB (fondo de gestión de activos mal gestionados, realmente), pretende subir el alquiler un 21% en los pisos de su propiedad ubicados en el extrarradio barcelonés que cuenten con inquilino en situación de pobreza. Más negocio, más usura.

La precariedad laboral, económica y social se contrapone a los enormes beneficios de las empresas, destacando la banca. El BBVA, por ejemplo, anunció beneficios de 3519 millones de euros en 2017, un 1,3% más que el año anterior. ¡3519 millones de euros en un año! Mientras centenares de miles de familias obreras son desahuciadas, no pueden pagar luz o gas, no tienen acceso al transporte para ir a buscar trabajo, a internet para buscarlo (o tienen muy limitado acceso) o no disponen de luz, debido al paro, la precariedad laboral y/o los bajos salarios, los empresarios siguen amasando ingentes cantidades de capital, Poder y posesiones: riqueza, riqueza que hemos producido nosotros, los trabajadores.

No contentos con ello, y siguiendo con el ejemplo del BBVA, en esa misma rueda de prensa del día 1 de febrero de 2018, el sr. González, presidente de la entidad, el ínclito ejecutivo no dudó en exigir al Gobierno “nuevas medidas económicas” que permitan “asentar la recuperación, consolidar beneficios y ampliar los mercados”, a pesar de los beneficios obtenidos y consolidados año tras año. Un ejemplo de manual de cómo el Capital incesantemente busca reproducir su ciclo vital de ganancias.

El viernes 9, el Gobierno lanza una serie de medidas para “hacer más atractivos los planes de pensiones privados”, como el rescate en 10 años o reducir las comisiones de rescate del producto. A ello, se unen los continuos mensajes tanto desde instituciones públicas como privadas de desprestigio y alarmismo sobre el sistema público de pensiones. Un sistema que no deja de ser muy sencillo: la derivación de una parte del salario del trabajador mientras cotiza a un fondo a cobrar en el momento de la jubilación. Aquí no se nos regala nada, más bien se nos quita.

Una batería de medidas que se complementan con las agresivas campañas lanzadas desde diversos sectores vinculados al capitalismo financiero (bancos y aseguradoras) como por ejemplo, el perverso producto de la patronal de las aseguradoras UNESPA, que promociona insistentemente estos días la “hipoteca inversa” o la “renta vitalicia”: un abono de un pequeño complemento mensual a la pensión, mientras viva el pensionista (con la vista destinada a quedarse la vivienda del pensionista por un valor mucho más bajo que el de mercado).

Desde el Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC) y la Joventut del PCPC (J-PCPC) denunciamos contundentemente la explotación y opresión capitalistas; denunciamos al Capitalismo como un cáncer a exterminar; promulgamos la eliminación de éste, y proponemos un sistema sin explotación, sin opresión, sin pobreza, sin miseria. El sistema socialista, paso previo al comunismo.

El PCPC entendemos incompatibles los intereses de la burguesía con los intereses de los trabajadores. Ni el león se volverá vegetariano, ni la oveja comerá leones. Ya nada cabe esperar de un sistema en crisis terminal. Aquel que sueñe con domesticar al viejo caballo caerá de él y probablemente se matará. Este sistema lo quiere todo. El señor González (BBVA), como la señora Botín (Santander), como el sr. Brufau (Abertis-Gas Natural), solo tienen un objetivo: la acumulación de más y más capital, aunque para ello deban destruir todos y cada uno de nuestros derechos sociales, económicos, políticos y sindicales.

Este sistema no es reformable. El Estado es su instrumento, por tanto, un arma de dominación. Todos los poderes del Estado apuntan a mantener el orden del capital. No es el momento ya de “pedir” migajas al sistema, de “solicitar” a GasNatural que “no nos corte el “gas” o recoger firmas para ILP’s inútiles “para evitar desahucios” que no pasan un solo filtro de un Parlamento burgués lleno de gestores de la burguesía a los que les importamos un pimiento. ¡Debemos exigir servicios básicos, vivienda, trabajo, derechos… 100% públicos, universales y bajo control obrero! ¡Nacionalización y socialización de los sectores clave de nuestra economía!

Por ello, el PCPC anima, apoya y ayuda a la clase obrera y a los trabajadores en general a organizar el Frente Obrero y Popular al Socialismo (FOPS) desde la óptica de la clase. De presionar, denunciar y exigir por, para, con nuestros derechos, pero a la vez organizando a las masas desde la óptica de la concienciación de clase con el fin de derrocar a este inmundo, podrido y acabado sistema que solo puede ofrecernos muerte, miseria, guerras y pobreza.

¡Organicémonos para obtener victorias!

¡Acabemos con la tiranía del capitalismo! 

12-02-2018

Área de Movimiento Popular del PCPC.

  • 22 de Gener. LLEIDA. 19 h. (Sala Jaume Magré. Bisbe Torres,2. A 3 minuts de l´estació de Bus). Títol " Dos pobles contra l´imperialisme: Cuba i Palestina ". Intervenen: Antonio Moles (Presentació). Ponents: Lluís Companys.President del Casal d´Amics de Cuba de Lleida i Fayez Badawi.Representant a Europa del Front Popular per a l´Alliberament del Palestina. FPLP.
  • 23 de Gener. TARRAGONA. 19 h. Seu de l´Associació d´Amistat amb Corea.KFA (c/Rebolledo,3. A 5 minuts de la Renfe). Títol: " Dos pobles contra l´imperialisme: Corea del Nord i Palestina". Intervenen: Sisco García (Presentació). Ponents: Alejandro Cao de Benós (Delegat Oficial d´Assumptes Culturals a l´Exterior de la RPDC i President de la KFA) i Fayez Badawi (Representant a Europa del Front Popular per a l´Alliberament de Palestina).
  • 24 de Gener. SANTA COLOMA DE GRAMENET. 19 h. Can Mariner (Plaça Xavier Valls s/n. L.1.  A 5 minuts de L.1.Santa Coloma o L.9 Can Peixaouet).  Títol " Dos pobles contra l´imperialisme: Cuba i Palestina ". Intervenen: Sisco García (Presentació). Ponents: Yanira Reyes (Vicecònsol de la República de Cuba a Barcelona) i Fayez Badawi (Representant a Europa del Front Popular per a l´Alliberament de Palestina-FPLP).
  • 25 de Gener. SABADELL. 19 h. Casal Pere IV (Auditori 2n pis). Rambla,69. Títol. " Dos pobles contra l´imperialisme: Cuba i Palestina ". Intervenen: Glòria Marrugat (Presentació) i Fayez Badawi (Representant a Europa del Front Popular per a l´Alliberament de Palestina).
  • 27 de Gener. BARCELONA. 18. h, Ateneu Primer de Maig (Concilio de Trento, 130. Baixos. L.2. Bac de Roda). "Síria i Palestina: Gran acte per a celebrar les recents victòries de l´Exèrcit Àrab Siri i per informar sobre el procés de recontrucció a Síria".

Al llarg del dia d’avui, 13.01.2018, el Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC), ha celebrat el seu 2n Congrés (Extraordinari) amb el motiu d’actualitzar els seus Estatuts conforme l’exigència de la normativa governamental. Aquesta normativa és relativa al nou marc jurídic sobre la Llei d’Associacions Polítiques.

El Congrés ha debatut i aprovat l’Informe de Rendició de  Comptes emès pel sortint Comitè Executiu, i, alhora, s’ha escollit un nou Comitè Central i una nova Comissió Central de Garanties i Control del Partit. L’Informe de Rendició de Comptes, exposat a càrrec del Secretari General sortint (Sisco Garcia i Llop) ha estat aprovat per unanimitat pels delegats al Congrés després d´haver assumit les esmenes proposades per les cèl·lules del partit i aprovades pels delegats del Congrés.

Així mateix, el Congrés ha debatut i aprovat una Resolució General i una altra de caràcter popular. La Resolució General inclou un apartat antiimperialista en defensa de la pau i dels pobles agredits per l’imperialisme.

És necessari remarcar que aquest Congrés ha suposat un reforçament en la unitat ideològica del nostre projecte revolucionari basat en el Marxisme-Leninisme. Que el Congrés ha refermat el nostre compromís amb la defensa dels interessos de la classe obrera davant l´ofensiva del capitalisme que augmenta dia a dia la seva taxa d´explotació mitjançant les retallades constants als drets aconseguits “gràcies” als governs de torn seguint les directives de la Unió Europea dels monopolis.

Finalment, el Congrés ha escollit el seu nou Secretari General. La seva elecció ha estat en el veterà comunista Enric Lloret Barberà, el qual ha estat aclamat per la majoria del nou Comitè Central i per unanimitat del plenari dels comunistes assistents al Congrés. Enric Lloret és un camarada amb una trajectòria íntegra i honesta abastament coneguda als fronts populars, a les lluites veïnals i al teixit associatiu i revolucionari català.

 

Reproduïm tot seguit les resolucions aprovades:

RESOLUCIÓ GENERAL, 2n CONGRÉS (EXTRAORDINARI) DEL PCPC

El Congrés (Extraordinari) del Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC) que ha tingut lloc a Barcelona (13.01.2018), ha estat convocat per imperatiu del Govern del PP, per imposar per llei l’obligatorietat de l’actualització dels Estatuts seguint la normativa d’aquesta llei, sota la coacció d’ il·legalitzar-nos.

Aquesta exigència coincideix amb un període de lluites a Catalunya pel dret a decidir i fer realitat així el seu dret d’autodeterminació i aconseguir ser una nació. Milers i milions de ciutadans i ciutadanes catalans es van manifestar al carrer l’1 d’octubre a les urnes, exigint el seu dret legítim de celebrar  un  referèndum per la  República Catalana,  rebutjant el règim monàrquic del 1978 portat a terme per la saga imperialista dels últims Borbons.

Envers la resposta repressiva del Govern reaccionari del PP i dels partits aliats constitucionalistes, Ciudadanos y PSC-PSOE, i malgrat el boicot reivindicatiu dels sindicats CCOO I UGT el moviment obrer i popular, la resta del món associatiu i els estudiants a la drecera , van envair els carrers, van paralitzar  la producció de moltes empreses i es van ocupar universitats i instituts, exemples d’això van ser “l’aturada de país” del 3 d’octubre, la Vaga General del 8 de Novembre`, i les lluites obreres que s’estan portant a terme en l’actualitat a empreses com: Titanlux, Deliveroo, Siresa… per aconseguir millorar les seves condicions laborals.

Totes aquestes mobilitzacions i vagues són l’exemple com els treballadors i treballadores d’aquest país li fan front a la llei 155 de la Constitució Espanyola, a les forces d’intervenció policíaques , així com a les amenaces de les forces d’ elit de l’exèrcit atrinxerats a l’espera i en posició d’atac.

És evident que aquets fets han fet trontollar els ciments del poder que té la burgesia oligàrquica d’Espanya i de Catalunya, perquè tot i la pressió i violència que va rebre el poble català, va demostrar  la seva valentia i la seva única voluntat, fent possible la celebració del referèndum legítim de l’1 d’octubre, on es van obtenir 2.044.038 de vots afirmatius.

La resposta del poder oligàrquic, de Felip VI  i del comandant en cap de l’alta parafernàlia, va ser dissoldre el Parlament i l’empresonament dels seus dirigents polítics , gairebé 300 presos per mantenir l’ètica dels seus ideals i pensaments. Altres van prendre la decisió de l’ exili per tal de fugir de la presons del règim. La ceguera de Rajoy  es completa no oferint diàleg ,sinó convocant  de manera arbitrària les eleccions del 21  de desembre , empitjorant encara més el conflicte.

Tenint en compte l’actuació dels ciutadans i ciutadanes fins el moment , és necessari fer un seriós anàlisi del resultat obtingut en aquestes últimes eleccions, per poder idear  estratègies per no posar fi a la lluita obrera i popular de la nostra nació.

Cóm ha pogut ser que un partit pràcticament nou i tan conservador o més que el seu soci PP, ple de xenofòbia i anticatalà, hagi pogut guanyar en vots, per separat al conglomerat de les forces polítiques del independentisme i del progressisme democràtic burgès. Ciutadans a Barcelona ha obtingut el seu triomf mitjançant el vot dels barris obrers a la capital i a 54 ciutats més d’extracte proletari. El mapa electoral d’aquesta ciutat ens mostra que les famílies dels treballadors/es , sovint a l’atur hagin tingut la mateixa elecció que l’alta burgesia que resideix a Sant Gervasi i Sarrià. Tanmateix a les grans ciutats i localitats de Tarragona, 27 grans ciutats i encapçalades per la seva capital, a Lleida només a 6 ciutats, tot i així també aquesta formació taronja obtenia el vot majoritari dels lleidatans i lleidatanes. Només Girona es va pronunciar per JxCat, però no es pot obviar que Ciutadans  va treure 8 escons dels vots de  ciutats que destaquen demogràficament: Figueres, Roses, Blanes, Lloret de Mar…

Aquest fenomen no esdevé únicament dels efectes del 155, també respon a un procés de maduració al llarg del temps, elaborat des de fa molt anys pels laboratoris  ideològics del capitalisme i executat per una sèrie d’agents heterogenis que es troben al seu servei: elements burgesos, l’esquerra Keynesiana, indesitjables de l’estil de García Albiol de Badalona. Així es propaga el populisme social a les masses , fent possible que l’oligarquia prengui l’aparell del poder dominant: l’Estat parasitari de l’espoli de les masses enganyades.

El clima electoral advers que es respirava a Catalunya cap els partits constitucionalistes, bé assessorat deixa impertèrrit a C’s amb un programa on varis punts contemplaven els problemes de l’atur, de l’habitatge, de les escoles, els transports, els impostos , la corrupció etc..

És a dir, Arrimades elevava a Rivera a l’homologació d’un Alexandre Lerroux (“L’Emperador del Paral·lel), mestre aquest de la psicologia de masses del feixisme.

Aquesta tècnica ja va ser emprada a l’Alemanya de Hitler, la Itàlia de Mussolini o a l’Àustria d’en Engelbert Dollfuss. L’escenari actual a Espanya i Catalunya té similituds al context d’aquella època i respon  clarament a la crisis global del sistema capitalista .

Al nostre país , el 40% del jovent viu en risc de pobresa; el 50% dels que treballen ho fan en condicions d’absoluta precarietat, el 92 ,4 % d’aquesta joventut treballa de forma temporal i els contractes indefinits en general no passen del 7,6 %.

Pel que fa les pensions, fa més d’un quart de segle que anuncien la fallida i inviabilitat d’aquestes. Es gasten el fons de pensions salvant a la banca privada , i seguidament demanen préstecs a aquesta mateixa banca a un alt interès , per poder pagar dites pensions. L’objectiu és inequívoc  potenciar la privatització creant la necessitat de contractar plans privats de pensions. Congelen i retallen les esmenades pensions, així com els salaris i apugen altres necessitats bàsiques: l’habitatge, el transport, el menjar , el llum , l’aigua i el gas.

L’últim pacte social signat pel Govern, CCOO y UGT pel que fa el Salari Mínim Interprofessional (SMI), no res més que un bastió d’oxigen pel Govern en crisis de Rajoy. En aquesta negociació es contempla  pujar la seva base a 850 euros tenint de límit fins el 2020, tot i que la carta social europea el proposa a 1.126,88 euros (que és el 60% del salari mitjà).

Rajoy a lloat i vanagloriat  l’esforç de comprensió fet pels sindicats del poder en el 2017. A la vegada el govern de l’oligarquia, sense cap mena d’oposició es compromet amb l’OTAN a augmentar la seva despesa militar  en més d’un 80%, fins arribar a la suma de 18.000 milions d’euros. Pel que fa la patronal bancària concedeix 100 milions d’euros en crèdits pels partits polítics: PP, PSOE y Ciudadanos , tenint  tothom clar la  dita “qui paga mana”.

Aquest fet explica l’estat de les organitzacions polítiques i  sindicals que s’estan gestant abans i després  de la mort del dictador Franco; amb “Los Pactos de la Moncloa”   en 1977, la Constitució Burgesa del 1978 i la LOAPA al 1982, que van servir per crear i emparar la cultura de la corrupció dels polítics de l’oligarquia, corrompre el que era l’esquerra política i sindical així com hipnotitzar a la classe obrera mitjançant  l’aprovació del diferents pactes socials, fins aconseguir el desclassament dels seus gestors esdevenint  els súbdits de “l’aristocràcia obrera”, que en la majoria dels casos representen els sindicats majoritaris del sistema.

Els i les comunistes no podem ignorar el feixisme que es desenvolupa dialècticament  com a moviment de masses, utilitzant les contradiccions de la petita burgesia dirigida per la social liberal de Felipe González i companyia, suplantadora de la històrica socialdemocràcia.

El PCPC mantenint-se fidel a la seva concepció republicana comunista, accepta per vàlids els resultats del referèndum de l’1 d’octubre pel que fa el concepte de República Catalana, afegint la voluntat de compromís solidari integracionista amb la resta dels pobles d’Espanya, reclamant  que aquesta esdevingui Socialista i de caràcter confederal.

El cop d’estat que suposa la implementació del 155, pel Borbó i el govern de la caverna post-franquista, no és res més que l’ intent de retornar la “democràcia” liberal als seus progenitors nascuts el 18 de juliol de 1936. La dissolució del Parlament de Catalunya,l’ empresonament dels components del seu Govern, la persecució envers els ciutadans i ciutadanes amb idees independentistes, així com l’aplicació de diverses disposicions  venjatives  que atempten contra el patrimoni i les persones, és una conseqüència d’aquest enfocament dictatorial de tall clergue-militar.

Donat que el “Procés” ha estat dirigit per la burgesia del PDCAT, ERC i el moviment  independentista interclassista  destacant a la CUP; l’ ANC, Òmnium cultural i altres sigles provinents o emparentades amb la desapareguda MDT (Moviment per la defensa de la Terra), i sense connexió amb el proletariat industrial, respon a aquest fracàs  per aconseguir una Catalunya realment democràtica, progressista i social, que és el desig de la gran majoria de treballadors i treballadores catalanes.

Per tant, en aquest context  més que mai fa falta la consolidació d’un Partit Comunista capaç d’analitzar l’entorn , de viure en ell i de demostrar capacitat organitzativa.

Que destaqui per la seva disciplina conscient i el seu consens per la unitat d’acció, rebutjant tota idea victimista i assistencial, invulnerable a la penetració dels idearis de la burgesia dominant. Els i les comunistes hem de jugar el nostre paper pedagògic  a peu de carrer, a fàbriques, als barris, a les associacions, als centres d’ensenyament i en definitiva allà on viuen els treballadors i treballadores, presentant una alternativa  a les concepcions burgeses i capitalistes.

En definitiva, el repte del PCPC dels i les  comunistes de la nostra comunitat és treballar per transformar les reivindicacions “processistes” d’una Catalunya independent però que continuaria formant  part de les estructures imperialistes: ONU, UE i l’Euro, en una lluita amb caràcter de classe, i així poder aconseguir una veritable República dels i de les treballadores, juntament amb la resta de comunistes dels pobles que conformen Espanya i així aconseguir la República Socialista-Comunista de Caràcter Confederal apoderada per la classe obrera i popular.

Pel que fa el context internacional el PCPC, també ha d’ésser capaç d’analitzar la realitat internacionalista de la lluita de classes:

Manifestem tota la nostra solidaritat amb la classe obrera palestina i el poble palestí que resisteix a les antigues i noves ofensives imperialistes, el nostre suport a la lluita dels pobles d’Orient, amb la Síria victoriosa front l’ islamo-feixisme, amb el Iemen agredit per la teocràcia d’ Aràbia Saudita recolzat per l’OTAN, una salutació cordial a la República del Sàhara, que pateix el colonialisme monàrquic marroquí i a la República Popular Democràtica de Corea del Nord. També ens solidaritzem amb la lluita antiimperialista dels pobles llatins destacant la Cuba socialista i la República Bolivariana de Veneçuela. No oblidem  les agressions patides pel poble de Donbass.

Denunciarem totes les vegades que calgui les agressions imperialistes i una i mil cops ens solidaritzarem amb el proletariat internacional. Continuarem com a partit de avantguarda de la classe obrera enfortint les nostres eines per defensar les lluites obreres , la Pau entre pobles  , l ’internacionalisme proletari, la solidaritat i la justícia social.

 

VISCA LA CLASSE OBRERA I EL SOCIALISME-COMUNISME!!

VISCA LA REPÚBLICA DE CARÀCTER CONFEDERAL!!

VISCA EL CONGRÉS EXTRAORDINARI DEL PCPC!!

 

 

Resolució Moviment Popular al 2n Congrés (Extraordinari) del PCPC.

Els delegats i delegades del Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC), reunits al 2n Congrés (Extraordinari) de data 13-1-2018, resol manifestar el compromís del Partit en la defensa intransigent i insubornable dels drets propis de la classe obrera.

El PCPC saluda, anima i participa els moviments de classe, i tracta de dotar d’aquesta consciència de classe a aquells moviments que encara no la consideren.

El PCPC defensa un model de transport públic gratuït pels estudiants i treballadors en atur. La nacionalització immediata de les empreses provades del transport i les concessionàries. Així mateix, el PCPC denuncia la burgesia parasitària inserida a les direccions de les empreses de transport públiques com TMB. Exigim el control obrer i popular de les mateixes.

Donem suport a les lluites veïnals per l’habitatge públic; exigim la nacionalització de la banca i les immobiliàries, la posada al servei de la classe obrera del parc d’habitatge en estoc de les mateixes, i per suposat, la nacionalització i socialització de les empreses de subministrament de serveis bàsics (aigua, gas, llum, telèfon, energia, cistell de la compra,..).

Animem al conjunt de treballadors i treballadores pensionistes o no, a participar del moviment pensionista en la lluita per les pensions públiques amb perspectiva classista.

El PCPC treballa per aconseguir un moviment veïnal de classe arreu les ciutats i vil·les catalanes. Per tant, seguim donant suport a la lluita dels treballadors i treballadores organitzats en assemblees veïnals populars, així com als incipients moviments republicans.

 

Visca el 2n Congrés (Extraordinari)!

Visca la lluita popular amb caràcter de classe!

Cap al Front Obrer i Popular al socialisme!

 

Barcelona, 13 de Gener de 2018

Página 2 de 5